El Teatro Real ofereix cada temporada una sèrie d’activitats paral·leles a la seva programació en col·laboració amb diverses institucions. Dins d’aquest marc, Casa Àsia organitza aquesta conferència sobre la llegenda persa en què es basa el llibret de Turandot.

L’última òpera de Giacomo Puccini, Turandot, va ser composta entre el 1920 i el 1924, però va quedar incompleta quan va morir l’autor. Franco Alfano, va haver de compondre els darrers minuts de l’obra, utilitzant els esborranys de Puccini i el llibret que havien redactat Simoni i Ricardi. Però ni la protagonista de la història ni el drama que es narra a l’òpera van néixer del cap de Puccini o dels llibretistes.

Turandot és una llegenda molt més antiga, l’origen de la qual es remunta a un poema del segle XII titulat Haft peykar, Les set belleses, obra del poeta èpic de la literatura persa Nezamí Ganyaví.

El poema relata la història del Sha Sasánida Bahrman V, que vivia amb set princeses procedents de set regnes. Cadascuna d’aquestes donzelles habitava en un pavelló diferent del palau i cada pavelló estava dedicat a un planeta ia un color diferent. El Sha visitava cada dia de la setmana una de les princeses per menjar, beure, gaudir i escoltar els contes que elles li explicaven.

Un d’aquests contes parla sobre una dama que no trobant cap home digne per casar-se, es tanca en una fortalesa, i anuncia que només es lliurarà a l’home que la trobi i resolgui una sèrie d’enigmes; una trama que va inspirar Simoni i Ricardi, va captivar Puccini i va acabar desenvolupant-se en una cort imperial xinesa a l’òpera del compositor de Luca.

En aquesta conferència parlarem d´aquest poema i del seu autor, de la literatura persa del segle XII i del context posterior en què es va escriure l´òpera.

Presenta:
Menene Gras, directora de Cultura i Exposicions de Casa Àsia

Participa:
Tea Vardosanidze, presidenta de la Societat Espanyola d’Iranologia des del 2020, traductora i intèrpret de llengua persa. Diploma de Postgrau en Llengua i Literatura Persa per la Universitat Ivane Javakhishvili de Tbilisi.