Al llarg dels gairebé cinc mil anys d’història de l’Iran, la situació de la dona a la societat ha experimentat tants canvis que, es podria dir que a terra iraniana pràcticament totes les fórmules de transformació interior i social s’han assajat, possiblement segles abans que, en altres llocs, cada substrat civilitzador influint en els següents. L’orientalisme del segle XIX va contribuir a esborrar les distincions entre la dona al món àrab islàmic i la dona a l’Iran o en altres territoris de l’arc civilitzador indo-europeu, generant una sèrie d’estereotips que es consoliden gràcies a la difusió de les traduccions de les Mil i una nits.

Per això, hem seleccionat sis personatges femenins que abasten cinc mil·lennis de la civilització persa, cadascuna amb una cara que evoca la diversitat de rols a la societat iraniana. Conforme avancem en la història, els rols femenins es van entrecreuant a causa de la multitud d’influències de pobles molt diversos des del període sumeri-acadi, la civilització asiria, el període babilònic, la noció de l’estat universal a l’imperi aquemènida, els períodes parteixo -sasanida, la invasió àrab de Pèrsia i l’arribada de l’Islam per concloure en el període contemporani de la Revolució Islàmica.

Cadascuna d’aquestes dones ens permetrà descobrir el context cultural i històric del període en què van viure i ens ha llegat un saber universal.

Programa:

• 1a Sessió: Enhaniduna: la sacerdotessa-poeta del període sumeri-acadi

Enhaniduna, coneguda també per Enheduanna, literalment l’adornament del cel, va ser gran sacerdotessa de la ciutat d’Ur, on segles més tard naixeria Abraham, l’ancestre comú de les religions abrahàmiques. Ella va ser la primera escriptora a reivindicar l’autoria en signar els seus propis poemes, molts d’ells consagrats a la deessa del panteó sumeri-acadi, Innana, la deessa de Lluna, versos que constitueixen un enllumenament d’aquesta dona polifacètica, sacerdotessa, astrònoma, poeta i mare.

• 2a Sessió: Rabi’a Balji /Rabi’a al-Quzdari (s. X): la primera poetessa en llengua persa

Originària de Balj a l’Afganistan actual i contemporània del primer poeta en llengua persa, Rudāki, amb aquesta poeta accedim a una de les grans polaritats de la literatura persa, l’amor-passió davant de l’amor diví. La seva vida s’entremescla amb la llegenda molt utilitzada pels grans místics perses com Farid al-Din ‘Attar o Jāmi, ja que va ser assassinada pel seu germà per haver-se enamorat perdudament del seu esclau Bektash. Els darrers poemes, els escriuria amb la seva pròpia sang a les parets de la seva cel·la, un dedicat al pecat de l’amor pur. A la gran antologia del segle XIII de poetes perses, Lubāb al-Albāb, Mohamed ‘Awfi la descriu com a superior a qualsevol home en els seus mèrits i intel·ligència.

• 3a Sessió: Mahsāti Ganjavi: hedonisme i crítica a la cort del Sultan Sanjar

El seu nom significa la senyora de la lluna i va brillar amb llum pròpia a la cort del Sultan Sanjar (s. XI), un dels grans governants selyúcides que va ser capaç d’atreure destacats poetes, filòsofs i científics a la seva cort, prenent el relleu a l’esplendor de Bagdad dels segles d’or de l’Islam.

Va ser precisament la subtilesa i el talent de Mahsāti Ganjavi el que va atreure l’atenció del sultà. Les seves quartetes es van fer molt famoses a la seva època, algunes mostren una gosadia excepcional en la literatura persa a causa de la seva temàtica obscena o l’ús ferotge de la invectiva i la diatriba. Als versos de Mahsāti es percep el gaudi de la vida, les cerimònies del seguici i la recerca del plaer, però també la saviesa de la vida i la capacitat d’utilitzar la llengua persa com a vehicle de crítica dels costums de la seva època.

• 4a Sessió: Ayisha Durrani (Tāhereh): poeta i reformadora social a l’Iran del segle XIX

Nascuda al si d’una de les grans famílies de jurisconsults islàmics a l’Iran, coneguda pel pseudònim de Tāhereh (la dona pura) i Qurrat al-‘Ayn, (el consol dels ulls) per la seva bellesa, poques dones es van mostrar tan ferms en la història de l’Iran a l’hora de reivindicar els drets de la dona en una societat fonamentalment masclista. Estrangulada per ordre de la mare de Sha (Nasr-al Din Sha) que va percebre el seu perill en una societat governada per patrons tradicionals, després de la seva conversió al babisme (actualment la fe baha’i) no va dubtar a criticar la superstició i ignorància religiosa encoratjada pels clergues entre les classes baixes. A la biografia novel·lada de Bahiyyih Nakhjāvani ( La dona que llegia massa ) que va presentar el professor d’aquest curs al Centre Casa Àsia-Madrid, se citen les últimes paraules que va dir abans de morir: “Em matareu, però no frenareu l’emancipació de la dona”.

• 5a Sessió: Forūgh Farrojzād: fortalesa i sensibilitat a la profunditat de la nit

És sens dubte una de les grans representants de la literatura persa del segle XX. El seu aspecte fràgil contradiu la seva immensa fortalesa i resolució que el va portar a trencar moltes de les barreres i les limitacions que tenien les dones del seu temps. En aquest sentit, aquesta poetessa és hereva d’un petit grup de dones excepcionals a la literatura iraniana, com ara la poetessa Mahsatī Ganjāvī o la mística Rābe’a ‘Adaviyya, que van desafiar les convencions de l’Islam sobre el rol de la dona.

• 6a Sessió: Shahrnoosh Parsipour. Tradició i revolució: entre dos règims

Shahrnoosh Parsipour és potser la millor representant del realisme màgic a l’Iran del segle XX-XXI i l’obra Dones sense homes del qual ha estat portada al cinema (2009) per l’artista visual i directora de cinema Shirin Neshat. La seva obra constitueix un bon exemple de la col·laboració entre dones en camps diversos de l’art que comença amb el moviment Mowj-e Now (La nova onada) després de 1945. Empresonada durant la Revolució Islàmica (1979), després de cinc anys de presó veurà la llum la seva obra mestra que analitzarem en aquesta sessió, Touba va ma’na-ye Shab ( Touba i el significat de la nit – 1989). Aquest relat dens ens permet analitzar, juntament amb altres novel·les posteriors de l’autora, els diferents relats sobre el rol de la dona a la societat persa i la importància dels arquetips per a la comprensió de la paradoxa entre tradició i reforma.

Professor:

Alfred Gutiérrez-Kavanagh, doctor Europeu per la Universitat Complutense i l’Accademia di Belle Arti di Venezia. Llicenciat en Dret (1984-89), Premi extraordinari de Llicenciatura per la Facultat de Belles Arts de Madrid (2000). Professor de Traducció Jurídica Especialitzada i de Relacions Internacionals (Orient Mitjà) a la Universitat Pontifícia de Comillas (UPC). Diplomat en Llengua i Literatura Persa per l’Institut Dehkhoda de Teheran, ha cursat estudis de postgrau a la prestigiosa universitat ‘Alame Tabetabe’i de l’Iran. Diplomat en traducció per la Universitat de Cambridge. Expert Universitari en Llengües Indoeuropees per la Universitat de Salamanca (branca Avestic i Sànscrit). Diplôme de la Chambre de Commerce de París. Conferenciant especialitzat en relacions polítiques/culturals entre la UE i el món islàmic (Casa Àsia, Casa Àrab, Universitat de Sevilla, Universitat Complutense, etc.). Va ocupar el càrrec de President de la Societat Espanyola d’Iranologia (SEI) durant set anys, associació cultural per promoure la investigació i la difusió d’aspectes culturals, religiosos, històrics i lingüístics relatius a Pèrsia/Iran. Autor de nombroses publicacions relatives a estudis culturals i diplomàtics relatius a l’Orient Mitjà, entre ells, Aniran per dins. L’altra història, publicat per José J. de Olañeta el 2010 i El viaje a Pèrsia (2012), obra que analitza les relacions entre Europa i l’Iran al llarg de la història. Traductor de llengua persa. Recentment ha publicat un article sobre les estructures matrilineals i matrifocals a la Península Ibèrica a l’obra Matrilineal, Matriarchal, i Matrifocal Islam: World of Women-Centric Islam. 2024.