Després del llarg túnel de la pandèmia, la literatura japonesa torna a La Tèrmica. «Com vam dir ahir», la literatura japonesa de la primera meitat del segle XX no s’acaba l’any 1945, quan el Japó posa fi al llarg esforç bèl·lic. L’«ahir» va ser en ocasió del seminari que La Tèrmica i Casa Àsia van organitzar amb èxit a la tardor del 2019.

El seminari que oferim aquesta primavera és la continuació: des dels anys cinquanta del segle XX, quan compon Mishima El pavelló d’or, fins a la primera dècada del XXI, quan Haruki Murakami escriu Kafka a la platja. Entremig, dos premis Nobel –Yasunari Kawabata i Kenzaburō Ōe–, i l’esplèndida eclosió de literatura escrita per dones als anys setanta. Cinquanta o seixanta anys d’una producció literària, el refinament de la qual, avantguardisme i singularitat van sorprendre el món quan fa seixanta o setanta anys van començar a ser coneguts i gaudits pels lectors dels països occidentals.

En aquest seminari, el setè de Carlos Rubio a la malaguenya La Tèrmica i el primer presencial sobre literatura després de la pandèmia, es presentarà el marc social i econòmic del Japó desolat de la postguerra (1945-1954), del Japó brillant del “miracle econòmic ” (dècada dels seixanta i setanta), del Japó inquietant de la bombolla de finals dels vuitanta i del Japó de la profunda recessió econòmica i de la convulsió de valors socials de la primera meitat d’Era Heisei (dècada dels noranta i primera dècada del nou segle).

A més, a les tres sessions es comentaran les obres de lectura recomanada esmentades més avall, fomentant l’aportació dels participants sobre les mateixes i l’intercanvi d’impressions.

NOTA: Aquest curs es pot fer independentment de l’anterior curs esmentat, ja que els continguts són diferents.

Continguts:

Sessió 1: “L’altra Era Shōwa” (1945-1989): desolació i democràcia

• El despertar de la postguerra i noves tendències literàries,

• La literatura hibakusha (víctimes de les bombes atòmiques) i

• La cultura kasutori (“matarrates”),

• Els ressons del “modernisme” japonès: Yusunari Kawabata,

• Fumiko Enchi i la seva exploració de la sexualitat femenina.

Sessió 2: “L’altra Era Showa”

• De Confessions d’una màscara a El pavelló d’or, de Yukio Mishima,

• La dona de la sorra de Kōbō Abe,

• L’estatura moral de Kanzaburō Ōe i la seva Qüestió personal,

• La floració d’autores dels anys setanta.

Sessió 3: Final de l’Era Shōwa i principi de l’Era Heisei (1980-2010)

• Consumisme i dislocació de valors,

• Un nou panorama social,

• De Tòquio Blues a Kafka a la platja, de Haruki Murakami,

• Literatura internacional,

• Les noves veus femenines: Yōko Tawada, Minae Mizumura, Yoshimoto Banana, Aki Shimazaki i altres.

Obres de referència:

• Claus i textos de la literatura japonesa (Editorial Càtedra, 3r ed.), de Carlos Rubio,

• Mil anys de literatura femenina al Japó (Satori Ediciones), de Carlos Rubio.

Professor:

Carlos Rubio, doctorat a la Universitat de Califòrnia (Berkeley 1979) i professor a la Universitat de Tòquio (1985-1991), és traductor, sol o en col·laboració, de més de trenta obres clàssiques i modernes de literatura japonesa, i autor de llibres sobre la mateixa (Claus i textos, Els mites de Japó, El Japó de Murakami). L’any 2012 va rebre la Medalla de Cultura del Govern japonès i el 2014 l’Ordre del Sol Naixent de la Casa Imperial del Japó. Col·labora habitualment amb Casa Àsia i la Fundació Japó impartint cursos i conferències sobre societat i literatura japoneses.