El tambor és l’instrument fonamental dels xamans de Mongòlia. Una eina per al viatge a altres plans de la realitat a través d’estats de consciència induïts pel so i el ritme. Els xamans mongols consideren el tambor una muntura sobre la qual galopen cap a altres mons.

Avui, més d’un vuitanta per cent dels mongols es consideren budistes. El budisme que va arribar a Mongòlia procedeix del Tibet i és la branca coneguda com a Vajrayana o «vehicle del vajra». El vajra és un instrument cerimonial que pot ser traduït com a «llamp» i també com a «diamant» o «ceptre».

Aquest curs tracta sobre la trobada cultural a Mongòlia entre les tradicions xamàniques dels nòmades de l’Àsia Central (el tambor) i el budisme tàntric procedent del Tibet (el llamp). Estudia les tres arribades històriques del budisme al món mongol, floriment cultural i la presència a la Mongòlia d’avui.

Programa:

• 1. Iurtes i esperits.
  En aquesta primera sessió coneixerem els principals elements de la cultura tradicional dels pastors nòmades de Mongòlia, la seva visió tripartida de la realitat al voltant del simbolisme de l’«Arbre del Món», les seves creences mil·lenàries vinculades al territori, al cel i als animals del ramat , i el paper de les iurtes com a microcosmos. Estudiarem els testimonis conservats de la primera arribada del budisme a les estepes de l’Àsia central.
• 2. Cavalcant tambors.
  A la segona sessió analitzarem les característiques del xamanisme mongol, el paper dels xamans a les comunitats nòmades i les tècniques que empren per accedir a altres plànols de la realitat. Veurem la trobada històrica entre els kanes mongols i els lamel·les tibetans, en el que es considera la segona i la tercera arribada del budisme a Mongòlia. Estudiarem la fèrtil síntesi que es va produir entre aquestes dues cosmovisions, amb l’assumpció dels budistes mongols dels rituals ancestrals de l’estepa.
• 3. El ceptre que va arribar del Tibet.
  En aquesta tercera sessió presentarem la tradició budista vajrayana i estudiarem la seva implantació i desenvolupament a Mongòlia: La fundació de temples i biblioteques, i la traducció del cànon budista a la llengua mongol. Coneixerem les grans figures del budisme mongol i les seves principals creacions literàries i artístiques.
• 4. Els monestirs ocults.
  A la quarta sessió parlarem dels avatars històrics dels mongols després del final dels grans kanatos i els seus reflexos a les pràctiques xamàniques i budistes. Estudiarem la repressió d’aquestes tradicions durant el segle XX i els seus efectes a l’herència cultural de Mongòlia.
• 5. Rituals a les ciutats.
  A la cinquena sessió tractarem de la situació del xamanisme i el budisme mongols a la cruïlla de la modernitat, i del seu renaixement en l’actualitat com un reflex de la recuperació de la identitat de Mongòlia. Veurem les diferents formes en què el xamanisme i el budisme apareixen avui com a referents centrals per a la supervivència d’aquest poble davant de la globalització.

Professor:

Miguel Peyró, doctor en Filologia i especialista en antropologia lingüística dels pobles nòmades de l´Àsia Central. Autor de diverses publicacions acadèmiques sobre el mongol i les llengües altaiques d’Àsia. Ha estat professor de les universitats d’Oslo, el Caire i Sevilla, i director del programa de recerca “Etnolingüística mongol” de l’Observatori del Tibet i l’Àsia Central de la Universitat de Barcelona.