La gastronomia tradicional japonesa o washoku va ser declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 2013. La UNESCO va destacar el «principi essencial de respecte de la natura que està estretament vinculat a l’ús sostenible dels recursos naturals» a l’hora d’inscriure la cuina washoku a la Llista Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat.

Tot i això, la gastronomia japonesa és molt més que washoku. És una cuina influïda per tècniques i ingredients d’altres cultures, no només amb la modernització del país a finals del segle XIX, sinó també al llarg de tota la seva història. Cosa que no és estranya, si entenem la gastronomia com una component més de la cultura d’un país. Si l’art, la literatura, la religió o la societat japonesa han estat influïdes per altres cultures, per què la gastronomia hauria de ser menys?

En aquest curs, tractarem el concepte del wa del washoku (en contraposició al menjar yoshoku). Així, veurem àmpliament què és el menjar washoku, estudiarem les influències estrangeres i veurem com ha canviat la dieta japonesa al darrer segle.

Programa

• 1a sessió: Japó i el concepte de wa
  En aquesta primera sessió tractarem el terme japonès wa (harmonia) i veurem com es fa servir per diferenciar allò que és japonès d’allò que no ho és. I, específicament, reflexionarem sobre el terme washoku i què significa, així com la diferenciació de la gastronomia japonesa «tradicional» davant de la gastronomia influïda per idees, tècniques, ingredients i receptes estrangeres.
• 2a sessió: Washoku i Patrimoni de la humanitat
  En aquesta segona sessió parlarem del washoku, la gastronomia tradicional japonesa. Veurem les seves principals característiques i estudiarem exemples de washoku, centrant-nos en la cuina kaiseki (alta cuina tradicional), la cuina shojin ryori (cuina budista vegana) o la cuina osechi ryori (cuina de Cap d’Any).
• 3a sessió: Influències estrangeres
  En aquesta tercera sessió veurem quines han estat les influències estrangeres de la gastronomia japonesa al llarg de la història. I específicament ens centrarem en la creació del terme yoshoku per diferenciar la cuina d’influències estrangeres de la cuina típicament japonesa.
• 4a sessió: Modernització i globalització
  A la darrera sessió del curs, veurem quins canvis es van introduir a la dieta japonesa a partir de l’obertura del Japó a l’exterior durant el període Meiji (1868-1912). Específicament tractarem la introducció de la carn a la dieta japonesa i veurem els efectes de la modernització i globalització en la gastronomia japonesa.

Professora:

Laura Tomàs Avellana, llicenciada en Traducció i Interpretació amb anglès i japonès (UAB) amb estudis especialitzats a la Universitat d’Estudis Estrangers de Kyoto (KUFS) i Màster en Estudis d’Àsia Oriental (UOC). Actualment és cofundadora i directora de Japonisme, mitjà especialitzat al Japó líder en espanyol on escriu articles sobre Japó i copresenta els podcasts Japó a Fons i Japonesament centrats en cultura japonesa i viatges al Japó. A més, ha publicat tres llibres: Japonisme. Un deliciós viatge gastronòmic pel Japó, el Japó en imatges i el Manual per viatjar al Japó i no morir en l’intent (Anaya Touring). La Laura imparteix classes de literatura japonesa, turisme, geografia i gastronomia japonesa, business al Japó i art japonès al Curs d’Especialització en Estudis Japonesos (CEEJ) i ha impartit diversos cursos en diferents organitzacions com el curs «Japó i les quatre estacions» o Claus per comprendre la societat japonesa a Casa Àsia, la masterclass sobre Protocol japonès a la Universitat Ramon Llull (Blanquerna) o el curs de digitalització de competències per al grau d’Estudis d’Àsia Oriental de la Universitat de Màlaga.