Després de la seva derrota a la Segona Guerra Mundial, molts japonesos es van comminar a fomentar en la ciutadania els valors que impedissin que el Japó tornés a sucumbir al feixisme. El cinema va ser l’art de masses per excel·lència al Japó de postguerra, i com a tal permetia als directors disseminar el missatge a àmplies capes de la societat i intervenir des d’una posició immillorable en la consciència dels japonesos. En aquest curs ens submergirem en la història del Japó de postguerra a través d´un recorregut per les obres d´un conjunt de directors representatius de l’època, tot observant com a través del cinema tractaven de generar als japonesos una consciència lliure i emancipada. Cada sessió se centrarà en un director, presentant-se primer la biografia i el context històric, i debatent a continuació sobre el seu cinema al voltant d’una pel·lícula representativa.

Programa:

Sessió 1: Kurosawa, Rashomon i la crisi de la veritat
Sessió 2: Mizoguchi i la dona víctima del Japó feudal
Sessió 3: Kinoshita i la denúncia de la guerra
Sessió 4: Masumura i la dona rebel
Sessió 5: Kobayashi i la hipocresia dels conservadors
Sessió 6: Teshigahara, marxisme i existencialisme
Sessió 7: Oshima i la subjectivitat radical del 68 japonès
Sessió 8: Ogawa i els camperols en lluita
Sessió 9: Yoshida, anarquisme i autonegació
Sessió 10: Terayama i la contracultura japonesa

Professor:

Ferran de Vargas és doctor en Traducció i Estudis Interculturals, especialitzat en història i cinema del Japó, i actualment col·labora amb el grup de recerca GREGAL: Circulació Cultural Japó-Corea-Catalunya/Espanya (UAB) i el grup ALTER (UOC). És autor del llibre Esquerra i revolució. Una història política del Japó de postguerra (1945-1972) (2020, Edicions Bellaterra).