Durant els viatges i l’estudi que va fer Anna Boyé, fotoperiodista i antropòloga d’aquestes dues societats matriarcals, la minangkabau de Sumatra (Indonèsia) i la mosu de la Xina, es feia servir per fotografiar i gravar la vida quotidiana d’aquesta població que estructura la seva vida en el “ser”. També va voler reflectir-ne la generositat, els costums i l’amor. Per això va realitzar dos documentals sobre elles, Les hereves i La terra de les filles que ara ens presenta en exclusiva. Un treball artesanal i profund que esperem que us agradi.

Al debat antropològic es recullen dues maneres d’entendre el concepte «matriarcat». D’una banda, s’ha interpretat com un sistema social on les dones manen i reprodueixen un esquema d’organització calcat del patriarcal. No s’han trobat dades etnogràfiques de l’existència d’aquestes societats. D’altra banda, els gairebé vint anys de recerca i estudi que he dedicat a aquest projecte em porta a descobrir unes comunitats matriarcals on el paper de la dona és central i estructura una manera d’entendre la vida des de la pau, el benestar comú i la importància del grup. No és, per tant, el contrari del patriarcat, sinó una manera diferent de socialitzar-se. Matriarcat deriva de la paraula llatina mater i de la paraula grega arché, que significa tant ‘domini’ com ‘principi’, sent aquest segon el significat més antic i original: “al principi les mares”, “principi matern”.

PROGRAMA

1 sessió: Les hereves, comunitat matriarcal minangkabau de Sumatra, Indonèsia.

Presentació del concepte matriarcat. Diferències entre matriarcat i patriarcat. Exposició de la societat i visionat del documental (30′). Viatja a una societat matriarcal: reflexions i debat.

Hi ha un lloc a l’oest de Sumatra on l’amor i la generositat de la mare són valors respectats i estimats per tothom i estructuren l’essència d’una societat basada en el consens o l’acord mutu entre home i dona. Un lloc on la mare ocupa un espai central i les dones reben en herència la pusaka, que són els béns ancestrals de la família que passen de mares a filles. El llinatge és transmès per la dona.

“La natura és la nostra mestra”, diu la filosofia de l’Adat, conjunt de creences ancestrals preislàmiques que regeix el cor de la comunitat minangkabau, una comunitat musulmana de més de 4 milions d’habitants.

2 sessió: La terra de les filles. Comunitat matriarcal mosu de la Xina.

Presentació de concepte didentitat. El “ser” i el “tenir”. Exposició de la societat i visionat del documental (30′). Viatja a una societat matriarcal: reflexions i debat.

A Xina, a la vora del llac Lugu, les filles són ben rebudes. Se les considera un regal que fa la família més gran i poderosa. Entre les províncies de Yunnan i Sichuan hi viuen els mosuo, una comunitat democràtica de prop de 40.000 persones formada per clans de dones que governen per tradició. Allí els homes se senten lliures i la relació amb la família és el més important.

La llar és el nucli des d’on s’organitza l’economia, el treball i l’estructura social. La matriarca és una figura estimada per totes i tots. Se la respecta per la seva saviesa i l’autoritat que posseeix s’hi basa. S’estableix així una autoritat maternal que aconsella, decideix i guia. Aquest poder no és buscat ni especialment estimat, es viu com una forma natural de “ser” i “estar”.

PROFESSORA

Antropòloga i fotoperiodista en els darrers anys, Anna Boyé ha estudiat i viatjat a les societats matriarcals que hi ha al món. Així va néixer Matriarcados, un projecte etnogràfic, fotogràfic i pedagògic per analitzar el dia a dia de les societats matriarcals, que no són allò oposat del patriarcat, sinó una manera més justa d’organitzar la vida.

Ha realitzat treballs etnogràfics, fotogràfics i pedagògics sobre les societats bijagó, davant de les costes de Guinea Bissau; mosu al llac Lugu, a la Xina; les poderoses dones de Juchitán, a l’istme de Tehuantepec, al sud de Mèxic; minangkabau, a l’oest de Sumatra, i quero i huilloc, a Cuzco, Perú.

Paral·lelament, ha elaborat altres treballs de recerca: Badalonines, 100 imatges i històries de dones de Badalona, Terminal 1, treball fotogràfic i documental sobre els treballadors de tot el món que han construït la T-1 de l’Aeroport de Barcelona. Districte V, fotografies de la vida quotidiana del Barri Xinès de Barcelona. Floquet de Neu el dia a dia de l’únic goril·la albí blanc del món; Xineses, sobre històries de les dones xineses de Pequín i Barcelona. Ha col·laborat en diversos mitjans i publicacions nacionals i internacionals. Va treballar al Magazine dominical de la Vanguardia durant més de 25 anys. Membre del Col·legi de Periodistes de Barcelona, de l’Institut Català d’Antropologia i del Sindicat de la Imatge UPIFC.

Realitza conferències, exposicions i documentals sobre el projecte Matriarcats i organitza viatges antropològics a aquestes societats.