Després de la seva derrota a la Segona Guerra Mundial, molts japonesos es van comminar a fomentar en la ciutadania els valors democràtics que impedissin que el Japó tornés a sucumbir al feixisme. El cinema va ser l'art de masses per excel·lència al Japó de postguerra, i com a tal permetia als directors disseminar el missatge a àmplies capes de la societat i intervenir des d'una posició immillorable en el procés de democratització dels japonesos.

En aquest curs ens submergirem en la història del Japó de postguerra mitjançant un recorregut per les obres d'un conjunt de directors representatius de l'època, observant com a través del cinema tractaven de generar als japonesos una consciència democràtica i modernitzadora. Cada sessió se centrarà en un director, presentant-ne primer la biografia i el context històric, i debatrà a continuació sobre el seu cinema al voltant d'una pel·lícula representativa.

Programa:

• Sessió 1: Akira Kurosawa (1910-1998)
• Sessió 2: Kenji Mizoguchi (1898-1956)
• Sessió 3: Keisuke Kinoshita (1912-1998)
• Sessió 4: Yasuzo Masumura (1924-1986)
• Sessió 5: Masaki Kobayashi (1916-1996)
• Sessió 6: Hiroshi Teshigahara (1927-2001)
• Sessió 7: Nagisa Oshima (1932-2013)
• Sessió 8: Shinsuke Ogawa (1935-1992)
• Sessió 9: Yoshishige Yoshida (1933-)
• Sessió 10: Shuji Terayama (1935-1983)

professor:

Ferran de Vargas és doctor en Traducció i Estudis Interculturals, especialitzat en història i cinema del Japó, i actualment col·labora al grup de recerca GREGAL: Circulació Cultural Japó-Corea-Catalunya/Espanya. És autor del llibre Esquerra i revolució. Una història política del Japó de postguerra (1945-1972) (2020, Edicions Bellaterra).