La Xina sempre ha estat molt més a prop del món que s’expressa en espanyol del que sembla a primera vista. Entre els segles XVI i XVIII vam mantenir una relació fluida i contínua a través de les Filipines. Hi va haver intercanvi de productes, vam trobar seda, te o porcellana per plata americana, van arribar viatgers i missioners espanyols que van viure aquí, molts fins al final de les seves vides. Els primers coneixedors -Martín de Rada, Juan Cobo, Bernardino de Escalante, Diego de Pantoja, entre d’altres- van deixar un important llegat de textos sobre la Xina. Juan González de Mendoza, sense haver trepitjat mai l’Imperi del Centre, va publicar aquesta Historia de las cosas más notables, ritos y costumbres del Gran Reino de la China, que va ser reeditada més de 50 vegades en menys d’un segle i traduït a pràcticament totes les llengües occidentals.

Molts llaços comuns uneixen la Xina amb el món hispanoparlant. Entre ells, el fet que utilitzem les dues llengües més parlades al planeta com a idioma matern.

Aquest any en què es commemora el 50è aniversari de les relacions diplomàtiques, ens ha semblat indispensable retre homenatge a la tasca dels nostres sinòlegs, dels traductors i docents que gràcies a la seva tenacitat i la seva continuada tasca han contribuït a donar a conèixer la literatura, la filosofia, la història o la llengua xinesa a Espanya. Recordem que va ser precisament un espanyol, Juan Cobo, traductor al xinès de les obres de Sèneca, que primer es va esforçar a abocar una llengua europea, el castellà, un text xinès ja a finals del segle XVI el Mingxin baojian, Mirall ric de clar cor, que ara torna a veure la llum, en una reedició bilingüe, molt cuidada.

Aquest programa s’organitza de la mà de les institucions pioneres en l’ensenyament de l’idioma espanyol a la Xina, com la UAM, la Universitat de Granada, la Universitat Autònoma de Barcelona, juntament amb altres que han treballat de valent en les darreres dècades per impulsar el coneixement de l’espanyol a la Xina, com Beiwai, que des de l’inici de la dècada dels 50 del segle passat exerceix brillantment l’ensenyament de la nostra llengua.

La intenció d’aquestes jornades és posar sobre la taula la vitalitat de la nostra sinologia, les consecucions, però també els reptes i objectius de cara al futur.

Les jornades comptaran amb traducció simultània espanyol-xinès i es compartirà a sala zoom.

Programa:

Webinar: «Lingüística i didàctica del xinès a Espanya»
17 d’abril a les 18.00 h (hora Xangai) / 12.00 h (hora local)

A càrrec de:
Taciana Fisac, Juan José Ciruela i Sara Rovira

Modera:
Sirui Zhou, encarregada del Projecte d’Història Oral Espanyola, Universitat de Llengües de Pequín
Zhang Xiping, director de l’Institut de Civilització Comparada i Comunicació Intercultural de la Universitat d’Estudis Internacionals de Pequín.

Webinar: «Literatura contemporània traduïda»
18 d’abril, a les 18.30 h (hora Xangai) / 12.30 h (hora local)

A càrrec de:
Belén Cuadra, Blas Piñero, i Maialen Marín

Modera:
Manuel Pavón, Xina Traduïda.

Webinar: «Literatura clàssica xinesa traduïda»
19 d’abril, a les 18.30 h (hora Xangai) / 12.30 h (hora local)

A càrrec de:
Alicia Relinque, Laureano Ramírez i Albert Galvany

Modera:
Cheng Yiyang, Universitat de Fudan

El 17 d’abril es presentarà la nova edició de llibre de Juan Cobo, Espejo rico del claro corazón, amb la seva editorial Thread-Binding Books Publishing House.

Segueix en directe la sessió del 18 d’abril:
Webinar: «Literatura contemporània traduïda»
18 d’abril, a les 18.30 h (hora Xangai) / 12.30 h (hora local)