L’Afganistan, epicentre de les antigues Rutes de la Seda, ha estat una cruïlla de cultures des de temps immemorials. El seu singular patrimoni cultural reflecteix una història marcada per un complex entramat de contactes entre la Pèrsia aquemènida, la Grècia alexandrina, el budisme, l’hinduisme i l’islam.

Tot i això, després de dècades de conflictes armats, gran part del seu rellevant patrimoni ha viscut sota l’amenaça constant del pillatge o la destrucció. Els Budes de Bamiyan van ser dinamitats pels talibans el març de 2001. Al Museu de Kabul, col·leccions senceres d’escultures van patir el mateix destí. Jaciments arqueològics importants van ser i són objecte d’un saqueig permanent. Tot i la dificultat persistent de viure en un ambient bèl·lic, l’esforç del Ministeri de Cultura en l’última dècada semblava haver propiciat un canvi de tendència, establint col·laboracions internacionals que van donar lloc a importants projectes en l’àmbit de la recerca i la formació per a una millor protecció i valorització del patrimoni.

A gairebé un any del retorn dels talibans al govern de l’Afganistan, el silenci sobre la gestió governamental pel que fa a la protecció del patrimoni cultural afganès és absolut i poc se sap del que està succeint sobre això en un país que preserva llocs d’enorme valor històric i arqueològic, alguns ja catalogats a la llista de patrimoni mundial de la humanitat, altres en procés de ser reconeguts.

Coincidint amb la celebració a Barcelona de la 25a International Conference de l’European Association of South Asian Archaeology and Art i aprofitant la presència d’investigadors de prestigi internacional experts en arqueologia i art de l’Afganistan, Casa Àsia organitza una taula rodona amb l’objectiu d’oferir un espai de diàleg per dilucidar la situació actual del patrimoni afganès i quin és el rol de la cooperació científica per a la seva protecció i la seva valorització.

Presenta:
Rafael Bueno, director de Política, Societat i Programes Educatius, Casa Àsia

Dialoguen:

Noor Agha Noori, director de l’Institut Arqueològic d’Afganistan (IAA) des del març del 2017 fins al setembre del 2021 actualment refugiat a Berlín. L’IAA treballa sota el paraigua del Ministeri d’Informació i Cultura, i és l’única institució governamental responsable de la gestió, la prospecció, l’excavació i la conservació dels jaciments arqueològics del país. El Sr. Noori va treballar al Museu Nacional d’Afganistan durant quatre anys, començant el 2012 com a conservador adjunt i posteriorment com a conservador en cap en funcions. També va ser director del Comitè d’Arqueologia de l’Afganistan, l’únic comitè que treballa a nivell polític en afers arqueològics al país. El Sr. Noori ha representat l’Afganistan en diferents conferències i tallers acadèmics nacionals i internacionals; els seus diversos articles sobre el patrimoni cultural afganès han estat publicats a revistes de reconegut prestigi.

Deborah Klimburg-Salter: historiadora de l’art i professora emèrita d’història de l’art no europeu al Departament d’Història de l’Art de la Universitat de Viena i professora associada del Departament d’Estudis d’Àsia del Sud de la Universitat de Harvard. Va ser directora de la plataforma de recerca Center for Research and Documentation of Inner and South Asia (CIRDIS). Actualment dirigeix el projecte “Formació i transformació cultural: Art i arquitectura Shahi des de l’Afganistan fins a la frontera occidental a les albors de l’era islàmica”. Entre molts altres mèrits científics i acadèmics, ha utilitzat la seva investigació primària en benefici de la preservació del patrimoni a les zones on ha treballat. És membre del Comitè Internacional de Coordinació (CIC) de la UNESCO per a la salvaguarda del Patrimoni Cultural de l’Afganistan des del 2003.

Natasha Kimmet: investigadora d’Història de l’Art a la Universitat de Viena, especialitzada en l’art i l’arquitectura del sud d’Àsia, el Tibet i l’Himàlaia. Natasha ha impartit classes al Museu de Kabul, formant conservadors locals en col·laboració amb el Museu Nacional de l’Afganistan.

Mònica López-Prat: conservadora-restauradora de patrimoni cultural i professora al Departament d’Art i Conservació de Béns Culturals de la Universitat de Barcelona. Ha participat en diverses missions arqueològiques a Àsia Central entre Uzbekistan i Afganistan. El 2018 va establir una col·laboració formal amb l’Institut d’Arqueologia d’Afganistan amb l’objectiu d’estudiar nous protocols de conservació del patrimoni local, basats en la sostenibilitat, els materials verds i la valoració del coneixement tradicional.

Acte en anglès sense servei de traducció.