El fenomen de la cultura coreana no és producte de l’atzar sinó d’una estratègia molt ben planejada per un país que va saber transformar-se políticament, tot convertint-se en una consolidada democràcia, i econòmicament va convertir-se en tot un referent a Àsia i al món com una de les economies més modernes.

La transformació social i cultural no podia ser aliena a aquest procés i el moviment Hallyu o «l’onada coreana», va aparèixer per primera vegada a mitjans de la dècada dels 90, després que Corea establís relacions diplomàtiques amb la Xina el 1992 i que les sèries de televisió i la música pop guanyessin gran popularitat entre la comunitat xinesa. Uns anys després, el 2003, l’onada coreana arribava al Japó de la mà de les seves sèries de televisió.

Al 2017 ja eren gairebé 100 països d’arreu del món els que s’havien impregnat d’aquest fenomen que va més enllà de la música i que inclou la gastronomia, la literatura i fins i tot la llengua coreana.

A partir del plantejament de Jung (2015) observem l’elasticitat del Hallyu i la multidimensionalitat de la K-Culture, que abasta múltiples àmbits de la vida quotidiana. Es planteja un interessant “viatge”, o flux de continguts prenent el K-pop com a punt de partida per donar a conèixer aquest fenomen sud-coreà que no coneix de fronteres i va més enllà de la pròpia cultura.

Paraules de benvinguda:
Yasmín Paricio, coordinadora de Política, Societat i Programes Educatius de Casa Àsia

A càrrec de:
Julia Rodríguez, doctoranda per la Universitat de Màlaga en el programa de Comunicació, Publicitat i Relacions Públiques. Realitzant la Tesi: El K-Pop i la interacció parasocial a Espanya: el fenomen fan a Instagram