La narració ha tingut un paper central en la cultura gitana, sobretot en el context comunitari (un grup reunit al voltant de foc), com a forma d’entretenir els assistents i transmetre la pròpia cultura. La cultura gitana és rica en llegendes i contes explicats en comunitat. Més recentment, des del segle XIX, la poesia s’ha convertit en el gènere per excel·lència entre els autors gitanos, gràcies entre d’altres coses al seu potencial expressiu.