27/05/2021 | Activitats > Política i societat
Activitat tancada
Consulta la nova oferta formativa aquí: www.casaasia.cat/formacion

La filmografia del realitzador japonès Akira Kurosawa ha estat objecte de múltiples remakes i la creativitat de la seva producció segueix sent una pedra de toc per als cineastes actuals. La seva obra, encara que sovint ignorada pels propis japonesos, ha donat lloc a un lèxic cinematogràfic transcultural citat amb freqüència per directors que van des de George Lucas fins a Christopher Nolan.

Al Japó, els seus guions en coautoria són els més coneguts i, recentment, han inspirat noves pel·lícules, programes de televisió i fins i tot videojocs. Per exemple, el 2008, el director japonès Shinji Higuchi va llançar una adaptació del film de Kurosawa La fortalesa amagada (Kakushi-Toride no sant-Akunin), un jidai geki (drama d’època) còmic de 1958 que, malgrat el seu èxit en Japó, no havia aconseguit l’aclamació internacional d’Els set samurais (Shichinin no samurai, 1954). Higuchi va declarar a la premsa que el seu remake, titulat La fortalesa amagada: l’última princesa (Kakushi-Toride no sant Akunin: the last princess), intentava aconseguir l’èxit internacional per a un film l’original del qual no havia obtingut el reconeixement de què era mereixedor com a clàssic cinematogràfic. Les declaracions de Higuchi donaven a entendre que, si bé el film de Kurosawa no havia aconseguit el favor de la crítica, havia acabat ocupant un lloc important en la història de cinema, com demostra el fet que sigui considerat com la inspiració per Star Wars : Episodi IV – Una nova esperança de George Lucas, cosa que Higuchi no va poder ignorar en la seva adaptació del guió original per al públic actual.

En resum, Higuchi va haver d'”escalar” (terme que la Dra. Martínez pren de l’anàlisi que JD Connor fa d’Star Wars: Episodi VII – El despertar de la força) en el sentit d'”ampliar” i tal com fan els remakes, les pel·lícules en sèrie o de franquícia, en els quals Connor veu exemples de “replicació escalable” per la seva capacitat de derivar en trames alternatives i crear universos ficticis complets que han de servir per “fer bé les coses”, és a dir, per abordar els buits narratius dels seus films originals. El propòsit de Higuchi era fer això mateix en la seva versió de La fortalesa amagada, encara que va fallar al dur-lo a terme.

En aquesta conferència del Cicle Estudis Globals d’Àsia Oriental, la Dra. Martínez intentarà comprendre les raons de la mala taquilla i el fracàs de crítica, tant al Japó com a l’estranger, de la seva pel·lícula, cosa que, en última instància, posa en evidència que realitzar un film transculturalment exitós requereix tanta sort com habilitat.

A través d’un programa de conferències impartides per destacats especialistes, el cicle Estudis Globals d’Àsia Oriental, organitzat pel Màster Oficial en Estudis Globals d’Àsia Oriental de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i per Casa Àsia, amb la col·laboració del grup d’investigació GREGAL (UAB), analitza les dinàmiques socials, culturals, polítiques, econòmiques i mediambientals que emergeixen des d’Àsia Oriental i influeixen en la resta del món convertint aquesta àrea en el motor més dinàmic de la globalització.

El Màster Oficial en Estudis Globals d’Àsia Oriental (UAB) és un màster pioner en la formació de professionals experts en les interaccions socioeconòmiques, polític culturals i mediambientals amb Àsia Oriental, i ofereix una formació interdisciplinària, connectada amb l’entorn professional internacional.

Paraules de benvinguda:
Rafael Bueno, director de Política, Societat i Programes Educatius, Casa Àsia

Presenta:
Prof. Blai Guarné, Màster Oficial en Estudis Globals d’Àsia Oriental, UAB

Modera:
Prof. Marcos Centeno, Birkbeck, University of London

A càrrec de:
Prof. Dolores P. Martínez, SOAS & University of Oxford

Bio:

Dra. Dolors P. Martínez és lectora emèrita d’Antropologia a la SOAS Universitat de Londres i investigadora associada a l’ISCA Universitat d’Oxford. Ha escrit sobre antropologia marítima, turisme, religió, gènere i cultura popular al Japó, així com sobre futbol femení als Estats Units i humor en les pel·lícules de ciència ficció. Les seves últimes publicacions inclouen Remaking Kurosawa (Palgrave 2009); Gender and Japanese Society (Routledge 2014); amb Griseldis Krisch i Merry White com coeditores, Assembling Japan (Peter Lang 2015); i amb Blai Guarné i Artur Lozano-Méndez com coeditors, Persistently Postwar (Berghahn 2019).

Aquest webcast s’impartirà en anglès.

Podràs seguir també aquest webcast a Youtube en aquesta mateixa pàgina el dia i hora indicats:

Properes conferències en línia del cicle ‘Estudis Globals d’Àsia Oriental’:

Dijous, 10 de juny de 19.00 h a 20.30 h
“Mapping Environmental Conflicts: A Global Overview and the East Asian Story”
A càrrec de Joan Liu, la Xina Agricultural University & ICTA-UAB

Dijous, 1 de juliol de 19.00 h a 20.30 h
“Global Governance, a ‘Gaggle of Gs’ and Japan”
A càrrec d’Hugo Dobson, University of Sheffield

Coordinen el cicle:
David Saurí i Blai Guarné, coordinadors de l’Màster Oficial en Estudis Globals d’Àsia Oriental (UAB).

Consulta el Webcast: «Climate Change, Energy and East Asia» (18 de març):

Consulta el Webcast: «Culture in an Evolving World: The International Popularity of K-pop and its Core Message» (8 d’abril):

Consulta el Webcast: «La Xina a Amèrica Llatina: la nova superpotència asiàtica en els països de Sud» (6 de maig):

27/05/2021

Dijous, 27 de maig de 19.00 h a 20.30 h CEST

Online. 24 hores abans de l’acte les persones inscrites rebran la informació necessària per accedir-hi.

Activitat gratuïta.

Màster Oficial en Estudis Globals d’Àsia Oriental de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i Casa Àsia, amb la col·laboració del Grup d’Investigació GREGAL (UAB).