Aquesta segona sessió aborda la/les mirada/es europea/es a l’Indo-Pacífic en el marc de la presidència espanyola de la UE. No en va, des que la UE va aprovar la seva estratègia per a l’Indo-pacífic, la situació geopolítica a la regió ha canviat enormement. La rivalitat entre la Xina i els EUA s’ha aguditzat i tot a la regió s’ha començat a veure des d’un prisma de seguretat. La incertesa que causa aquesta rivalitat estratègica es veu empitjorada per l’aparent frenada de l’economia xinesa. Estant cada cop més tancada la Xina en si mateixa, és difícil aconseguir dades que permetin valorar l’estat real i les perspectives de la seva economia, així com l’estat d’ànim de la societat. D’altra banda, els resultats de les eleccions presidencials nord-americanes de l’any que ve, que fins i tot podrien portar de tornada a Donald Trump, pot suposar un canvi de rumb de la política exterior nord-americana que, amb l’Administració Biden, ha buscat restablir les seves aliances a la regió i enfrontar l’ascens de la Xina duna manera més metòdica i coherent que l’Administració precedent.

La UE busca ser un actor de seguretat i defensa independent a l’Indo-pacífic, però no vol que aquesta regió es converteixi en l’escenari de la rivalitat entre la Xina i els EUA, en què els altres actors hagin de prendre partit. L’estratègia indo-pacífica de la UE prima la cooperació, sobretot a l’àrea econòmica, la transició verda i la connectivitat i busca establir partenariats a mida amb els socis que així ho desitgin.

Paraules de benvinguda:
Yasmín Paricio, coordinadora de Política, Societat i Programes Educatius, Casa Àsia

Modera:
Oriol Farrés, coordinador de l’Anuari Internacional CIDOB

Comentaris a càrrec de:
Mario Esteban, investigador principal per a Àsia del Real Instituto Elcano

A càrrec de:
Emilio de Miguel, ambaixador en missió especial per a l’Indo-Pacífic i director del Centre Casa Àsia-Madrid