L’11 de març del 2011 es va registrar davant de la costa de Honshu, a la prefectura de Miyagi, el terratrèmol més potent enregistrat al Japó fins avui i el quart més potent del món des que hi ha constància. A conseqüència d’això es va desencadenar un enorme tsunami a la regió de Tōhoku que va matar a més de 18.000 persones i va causar catastròfiques fusions nuclears a la central de Fukushima. L’Agència Internacional d’Energia Atòmica va qualificar aquest incident com el més greu des del desastre de Txernòbil.
Deu anys després, milers de residents no han pogut tornar a les seves cases, i les autoritats segueixen treballant per netejar l’àrea de deixalles nuclears i tones d’aigua radioactiva. El govern ha destinat més de 30 bilions de iens (235.000 milions d’euros) en la reconstrucció, que està sent llarga i costosa. A més a més, els efectes a llarg termini a conseqüència de la radiació continuen sent objecte de debat per la comunitat científica internacional.
Regió de Tōhoku, Japó
El desastre, en xifres
La zona afectada, 10 anys després
Fes lliscar el cursor per damunt de la imatge per veure els canvis en 10 anys a la ciutat portuària pesquera de Kesennuma, a la prefectura de Miyagi. La primera foto es va fer al 2011 i mostra un carrer de la ciutat després de ser devastada pel tsunami. La segona foto reprodueix el mateix emplaçament a Kesennuma en l’actualitat (febrer 2021), després d’anys de reconstrucció.
Imatges cedides per l’Agència EFE
Anàlisi d’actualitat
Webcast: «10 anys de Fukushima. La resposta de la societat civil japonesa davant del desastre»
En el desè aniversari del Gran Terratrèmol, i prenent com a punt de partida el llibre Fukushima. Crònica d’un desastre anunciat, tres experts es reuneixen per debatre la resposta de la societat civil japonesa contemporània, poc coneguda més enllà de les seves fronteres.
Paraules de benvinguda:
Carmen Díez Orejas, directora de Centre Casa Àsia-Madrid
Ponents:
Maria Francisca Casado, investigadora en Ciències Socials, professora de la Universitat Europea de Madrid i autora del llibre Fukushima. Crònica d’un desastre anunciat (Premses de la Universitat de Saragossa, 2019).
Florentino Rodao, catedràtic de la Universitat Complutense de Madrid, investigador i escriptor. Autor de La solitud el país vulnerable. Japó des de 1945 (editorial Crítica, 2019)
Mario Malo Sanz, investigador en l’àmbit de la sociologia històrica, actualment desenvolupa a la Universitat Autònoma de Barcelona la seva tesi doctoral titulada Gènesi, desenvolupament i característiques de la societat civil japonesa i el seu procés d’internacionalització a Espanya.
Vídeos
Lectures recomanades
