El 16 de febrer el grup AFEX (Aprenem Famílies en Xarxa) de l’INS Jonqueres de Sabadell van fer una sortida a la Universitat Autònoma de Barcelona, on les mares nouvingudes van poder impartir classe als futurs mestres. Així, l’alumnat adult, el voluntariat i la dinamitzadora vam presentar el nostre programa AFEX-AFFM a la Facultat d’Educació, als Graus d’Educació Primària i Educació Infantil, en el marc de l’assignatura d’Acollida Lingüística a l’Escola.
A l’aula hi havia 50 futurs i futures mestres molt entusiasmats asseguts en deu grups de cinc persones. Se’ls va explicar que al programa AFEX s’imparteixen classes de català, castellà i informàtica bàsica per famílies migrades amb l’objectiu d’apropar-les el sistema educatiu català i que puguin ser partícips del progrés educatiu dels seus fills i filles, a més a més d’aconseguir-ne més autonomia.
També vam explicar que el programa AFEX està format per tres elements claus: a) Els estudiants adults, que són familiars de l’alumnat del centre que volen aprendre català, castellà i informàtica per, entre d’altres coses, poder-se comunicar amb les mestres i persones tutores dels seus fills i filles. A l’AFEX-AFFM hi participen familiars, sobretot mares, d’orígens molt diversos, principalment asiàtiques, tot i que també hi ha persones africanes i d’Amèrica Central i del Sud i de països de l’est d’Europa. b) El voluntariat, són alumnes de secundaria del centre, que els hi ensenyen. Alguns voluntaris i voluntàries són familiars de les estudiants adultes així que parlen les seves llengües maternes. Això permet que les nostres classes siguin plurilingües i multinivell. Plurilingües perquè a partir de la seva llengua materna aprenen català i castellà, tot evidenciant que l’aprenentatge de llengües no és des de zero sinó que es poden aprofitar els coneixements i experiències prèvies. I multinivell, perquè cada voluntari o voluntària es pot posar amb una estudiant adulta i avançar en l’aprenentatge al seu ritme. c) Dinamitzadora, és la persona que s’encarrega d’organitzar les classes i d’orientar al voluntariat en el seu ensenyament. A més de català i castellà parla una de les llengües maternes majoritàries del grup.
A continuació els estudiants adults i el voluntariat es va repartir entre els diferents grups que havien format els futurs mestres. Es van presentar personalment i van fer un intercanvi de preguntes. Els futurs mestres van demanar a les nostres estudiants adultes com es van sentir quan van arribar a un país nou on no entenien les llengües que hi havia? Què van fer per aprendre-les? Com se senten quan deixen als seus fills i filles en centres amb un sistema educatiu diferent del seu país d’origen? Els centres tenen traductors que els ajuden a comunicar-se amb l’escola mentre aprenen les llengües? També els hi van preguntar què pensen de les aules d’acollida? Què creuen que cal fer per millorar l’ensenyament dels alumnes nouvinguts i nouvingudes?
Als voluntaris els van demanar que els va motivar a participar en aquest programa, com fan les classes, quin tipus de materials fan servir, si reben formacions, què els hi aporta i perquè recomanarien aquest voluntariat a altres persones. Els voluntaris van demanar als futurs mestres per què havien triat aquests estudis, i què fer si encara no saben que volen estudiar.
Després van fer un taller on les estudiants adultes van ensenyar àrab i darija als futurs i futures mestres i al voluntariat. D’aquesta manera vam invertir els rols, aquí no eren les estudiants adultes les que rebien coneixements sinó les que els transmetien, i les futures i futurs mestres i el voluntariat que estan acostumats a ensenyar, en aquest cas, aprenien. Els van ensenyar l’alfabet àrab i algunes frases, com وَاش نعاونك “et puc ajudar?”, كيف داير “com estàs?” i شنو درتي اليوم “que has fet avui?”.
Durant els propers mesos des del programa AFEX es repetirà l’experiència amb d’altres grups i a diferents universitats amb l’objectiu d’introduir les estudiants a llengües asiàtiques per tal de fomentar la curiositat per aprendre-les.
Finalment, les participants van aprofitar per recórrer el campus universitari, ja que el nostre voluntariat i els fills i filles de les nostres estudiants adultes aviat hauran de triar quins estudis post obligatoris fer. Els va sorprendre els nombrosos serveis de la plaça cívica i van poder conèixer les diferents facultats amb les seves respectives biblioteques, els espais verds, el poliesportiu i la residència universitària. Es van fixar que a les finestres de les residències universitàries hi havia penjades banderes de moltes ciutats i països, però no hi havia cap asiàtica ni del Marroc. Llavors una estudiant adulta, una mare va dir “Ja la portarà la meva filla quan estudiï aquí!”.
Això és un reflex de la manca d’estudiants d’origen asiàtic i africà a les Facultats d’Educació, que en part té a veure amb les expectatives sobre estudis post obligatoris de les famílies asiàtiques, que majoritàriament aspiren que les seves filles estudiïn medicina o dret i els seus fills enginyeria. Per aconseguir una educació més inclusiva i intercultural necessitem que hi hagi persones de contextos culturals diversos en tots els àmbits laborals i de manera especial en l’educació.
