El món d’avui és molt diferent del del 1973, i per commemorar aquest cinquantè aniversari, en un context de canvis estructurals en l’ordre global, ahir se celebrava a l’Espai Bertelsmann (a Madrid), una taula rodona sota el títol: “Negocis a la Xina: passat, present i futur dels llaços econòmics”, que ha estat organitzada pel Club d’Exportadors i Inversors Espanyols, la Fundació Consell Espanya Xinesa i Casa Àsia.
Al terreny econòmic, la trajectòria de les relacions ha estat marcada per l’explosiu creixement de la Xina, especialment des de principis de segle. Això ha generat un notable desequilibri: el 2022, la Xina va ser el primer proveïdor de béns per a Espanya, però amb prou feines el seu onzè client.
En els set primers mesos del 2023, la Xina va vendre a Espanya béns per valor de 26.385 milions de dòlars, però només va adquirir productes i serveis espanyols per import de 4.506 milions. Aquesta asimetria a l’àmbit comercial també s’estén al terreny de les inversions. La taula rodona va comptar amb la participació de destacats representants de l’Administració i l’empresa, i va servir per analitzar les causes dels desequilibris apuntats, així com la trajectòria i les perspectives de futur de les companyies espanyoles a la segona economia del món.
L’acte va començar amb unes paraules de benvinguda a càrrec de Ramón María Moreno, secretari general de la Fundació Consell Espanya Xinesa, i Amadeo Jensana, director de Programes Econòmics de Casa Àsia. Moreno va subratllar que “Espanya gaudeix avui d’unes relacions sòlides amb la Xina, si bé no alienes a les tensions geopolítiques ia una rivalitat creixent entre Pequín i Washington. Per la seva banda, Jensana va destacar que “si bé la situació de la Xina és difícil tant pel context geopolític com per la debilitat de la seva economia, la Xina continuarà sent un actor clau a l’economia mundial durant les dècades següents”.
A continuació, va començar la taula rodona, en què els panelistes van poder intercanviar punts de vista sobre la conjuntura econòmica actual de la Xina i com afecta les empreses espanyoles. Francisco J. Riberas, president executiu de Gestamp i president de la Fundació Consell Espanya Xina, va assenyalar que el fabricant de components “està creixent a la Xina, país que s’està convertint en una potència al sector de l’automoció”.
Ana Esmeralda Martínez, directora general de Diplomàcia Econòmica al Ministeri d’Afers Exteriors, Unió Europea i Cooperació, va apuntar que “la relació d’Espanya amb la Xina es manté estable”, si bé va admetre que “la Unió Europea tindrà molt en compte la seva relació amb La Xina dins de la seva estratègia de sobirania econòmica, encara que això no és una cosa negativa”.
Manuel Valencia, vicepresident de Tècniques Reunides Internacional, va ser ambaixador d’Espanya a la Xina (març 2013-novembre 2017). Va fer al·lusió que “el comerç bilateral hispà xinès és insuficient i desequilibrat”, alhora que va incidir en “l’efecte que ha tingut el turisme xinès a Espanya”, en haver “facilitat el coneixement dels productes espanyols a la Xina”.
Sofia Osborne, presidenta d’Osborne. També presideix el Fòrum de Marques Renovades Espanyoles, l’organització que agrupa les marques principals del nostre país. Ha destacat que “la Xina és el segon mercat per a Osborne després d’Espanya”, per la qual cosa “per vendre a la Xina hem contractat personal local i hem adaptat la nostra marca a la mentalitat xinesa”. Alhora, ha posat en relleu que “és fonamental el paper de l’administració espanyola per ajudar que les nostres empreses puguin tenir èxit a la Xina”. “És important la col·laboració publico privada perquè les empreses espanyoles tinguin èxit a la Xina i promoguin la marca Espanya”, va asseverar.
El col·loqui ha estat moderat per Ramón Gascón, coordinador del grup de treball d’Àsia-Pacífic del Club d’Exportadors i Inversors Espanyols.
Les paraules de cloenda van anar a càrrec d’Antonio Bonet, president del Club d’Exportadors i Inversors Espanyols. Durant la seva intervenció, el president del Club va instar a reflexionar a “què podem fer com a país” per augmentar les vendes al mercat xinès, “tenint en compte que som part de la UE, que no podem desentendre’ns de les polítiques comunitàries i que la Xina és la segona potència mundial”. Va posar èmfasi en la necessitat d’augmentar l’exportació espanyola cap a la Xina, per poder aprofitar les oportunitats que ofereixen el país i la seva economia” a les empreses espanyoles, va concloure
.
