El jurat dels Premis Casa Àsia 2024, ha decidit premiar per unanimitat, després de valorar totes les candidatures presentades per a les seves 4 categories, tal i com s’estableix a les seves bases, les candidatures següents:
- A l’editorial Kairós, en la categoria de Cultura i Societat, per facilitar i difondre el coneixement de textos clàssics i moderns asiàtics que afavoreixen el diàleg entre Orient i Occident, i per apostar per una línia editorial independent des de la seva creació per part de l’enginyer i filòsof Salvador Pániker, ja fa sis dècades. Des de llavors, compta amb més de mil títols publicats, consolidant així, de la mà del seu responsable actual, Agustín Pániker, la iniciativa cultural i empresarial del seu pare.
- A la Rohinyatographer Initiative, en la categoria de Diversitat, Inclusió i Desenvolupament Sostenible, per sensibilitzar, a través de la fotografia, sobre la comunitat Rohingya i per visibilitzar un conflicte encara no resolt. En el marc d’aquest projecte destaca la revista Rohingyatographer en què col·laboren una trentena de fotògrafs. Dirigida per l’espanyol David Palazón i el birmà Sahat Zia Hero, la publicació és avui lloc de trobada per a totes aquelles persones interessades en la situació dels refugiats Rohingya, la fotografia documental comunitària, i la defensa dels drets humans.
- A Manga Barcelona-Ficomic, en la categoria d’Economia, Innovació i Emprenedoria, pel foment del manga com a porta d’entrada de la cultura japonesa a Espanya, contribuint, amb un afany integrador, a l’interès pel Japó, sobretot entre els joves. Formada pels gremis d’editors, llibreters i distribuïdors de Catalunya, Ficomic va iniciar el seu camí el 1989 amb l’organització del Comic Barcelona, i des del 1995, Manga Barcelona (abans Saló del Manga de Barcelona) experimentant un desenvolupament extraordinari, congregant més de 165.000 assistents en la seva darrera edició.
- A la Korea Foundation, en la categoria d’Educació i Ciència, per la seva tasca de promoció de Corea a través de diversos programes, entre els quals destaquen els educatius i de foment dels estudis coreans a l’exterior, així com per la coorganització, juntament amb Casa Àsia des del 2003, del Fòrum Espanya-Corea, plataforma de diàleg i cooperació l’objectiu principal de la qual és potenciar les relacions bilaterals en els àmbits econòmic, acadèmic i cultural, arribant el 2023 a la 15a edició.
El Jurat d’aquests premis ha estat format per les persones següents: Javier Parrondo, director general de Casa Àsia, Anna Terrón, directora de FIIAPP i ex secretària d’Estat d’Immigració i Emigració, Antonio Montes, director de Desenvolupament Estratègic de l’Institut d’Empresa – IE Business School i Ángel Sala, director del Festival de Cinema de Sitges.
Han actuat com a secretaris del jurat (amb veu i vot a les respectives categories) les següents persones de l’equip de Casa Àsia: Menene Gras Balaguer a Cultura i Societat, Gaëlle Patin a Diversitat, Inclusió i Desenvolupament Sostenible, Amadeo Jensana a Economia i Empresa i Yasmin Paricio, a Educació i Ciència.
Aquest premi es va instituir per primer cop el 2004, amb l’objectiu principal de reconèixer i difondre la tasca d’entitats, tant públiques com privades, i individus que hagin destacat per la seva feina als terrenys econòmic, social, educatiu, cultural o en cooperació al desenvolupament, afavorint la dignitat i els drets humans a la regió Àsia-Pacífic, i/o contribueixin o hagin contribuït a promoure el coneixement, el diàleg i les relacions entre Espanya i la regió Àsia-Pacífic
Els guardonats en edicions anteriors han estat, entre d’altres, el filòsof i pensador Raimon Pannikar, l’Escola Internacional de Negocis Xina-Europa (CEIBS) de Xangai, la Xarxa Espanyola de Coordinació d’ONGs per a el Desenvolupament, el Museu d’Art de la Prefectura de Nagasaki, els periodistes Rosa Mª Calaf i Miguel Frau Rovira, l’ONG malaia Sisters in Islam, els sinòlegs Xulio Ríos i Dolors Folch, les ‘activistes Fawzia Koofi (Afganistan) i Masih Alinejad (Iran), i la Fundació Àsia-Europa (ASEF).
El premi consisteix en 2.000 euros per categoria, que es concediran a la cerimònia de lliurament de premis durant l’any 2024 en data i lloc que s’anunciaran amb la deguda antel·lació.
Perfil dels premiats
Amb més de mil títols publicats, l’Editorial Kairós ha esdevingut un espai de referència per al públic general de parla hispana –tant espanyol com llatinoamericà– interessat en les tradicions d’espiritualitat, el pensament d’Àsia, la psicologia profunda, el diàleg entre ciència i mística, o als assajos. Donats els seus vincles familiars amb el món asiàtic, des del bon començament Kairós va destacar per introduir llibres relacionats amb el pensament, la societat, la religió o la història dels diferents focus asiàtics.
De particular interès és la col·lecció Clàssics, que inclou traduccions directes de la llengua original –amb introduccions d’experts– de grans textos del pensament d’Àsia. De l’idioma xinès es destacable la traducció de Zhuang Zi, Lie Zi o Huineng, entre d’altres. Del japonès, han traduït poesia haiku o al filòsof Dogen. En el cas del sànscrit, destaquen les traduccions de la Bhagavadgita, Patañjali o Nagarjuna, entre d’altres. De la llengua pali, Kairós ha traduït i publicat multitud de suttes del Buddha, així com una nova versió del Milinda Panha.
Des de la seva fundació, l’Editorial Kairós segueix fidel als seus principis, buscant sempre la serietat i profunditat, per evitar caure en els extrems de l’academicisme o de la superficialitat. Això és en part possible perquè Kairós ha mantingut una independència tant dels grans grups editorials com de les ideologies i modes dominants. Al capdavall, els criteris de rigor i profunditat li han atorgat gran prestigi en aquests camps. Cal destacar l’acusada sintonia i la complicitat entre el públic, el sector llibreter i l’editorial; la qual cosa en bona mesura és explicada per la seva pertinença a la categoria d’editors que publiquen allò que coneixen i estimulen el públic.
Per descomptat, els principals estudiosos del pensament asiàtic i els grans mestres de l’espiritualitat d’Orient han estat publicats per Kairós. Ja des de finals de la dècada dels 1960, entre els seus autors figuren les personalitats següents: Mircea Eliade, Daisetz T. Suzuki, Óscar Pujol, Raimon Panikkar, Jiddu Krishnamurti, Chögyam Trungpa, Alan Watts, Ananda Coomaraswamy, Thich Nhat Hanh, Josep Campbell, Bhant Gunaratana, Nisargadatta Maharaj, Dalai Lama, Ken Wilber, Pema Chödrön. Iyengar, Dokushô Villalba, Abraham Vélez de Cea, Vicente Merlo, Taisen Deshimaru, Fernando Tola, Juan Arnau, i Alain Daniélou.
En paral·lel a les activitats estrictament editorials, Kairós també està molt compromesa en l’intercanvi cultural i econòmic entre Àsia (especialment l’Índia) i el món de parla hispana, participant a congressos, fira de llibres, jornades interculturals, a més d’organització de tallers i trobades per difondre el coneixement asiàtic.
Perfil de la institució
El 1964, l’Editorial Kairós, va ser fundada per Salvador Pániker. El senyor Pániker va ser un filòsof i enginyer industrial d’origen indoespanyol. Des dels inicis de l’editorial, la idea que va obtenir un eix central en la seva construcció va consistir en la creació d’un fòrum per al diàleg entre la ciència i l’espiritualitat, entre Orient i Occident, entre la raó i la intuïció, i en definitiva, un pont per facilitar la comprensió del món sota diferents sensibilitats. Cal destacar, que en els darrers trenta anys, l’editorial ha estat dirigida per Agustín Pániker -el fill del senyor Salvador Pániker-, especialista en pensament i societat de l’Índia.
La iniciativa Rohingyatographer, dirigida conjuntament per David Palazón i Sahat Zia Hero, és més que un simple projecte creatiu, és una plataforma de justícia narrativa per als refugiats Rohingya. En un món on la identitat sovint defineix l’existència, molts de Rohingya es troben marginats i sense veu. Tot i això, a través de la revista fotogràfica Rohingyatographer, recuperen parts de la seva identitat perduda, compartint les seves històries de resistència i esperança fins i tot enmig de la desesperació.
Aquesta iniciativa va més enllà de la mera estètica de la fotografia; eleva la forma d’art a un esforç humanitari. També afegeix una nova dimensió al compromís d’Espanya amb la regió d’Àsia-Pacífic i transforma l’intercanvi cultural en una connexió més profunda i humanística destinada a curar les ferides del desplaçament. Rohingyatographer es distingeix per empoderar les persones Rohingya perquè es converteixin en narradors, no només en subjectes. Això, fomenta un nivell d’autenticitat rarament vist, ja que les narratives no són manipulades ni distorsionades. En fer-ho, el projecte desafia els estereotips existents, provoca un diàleg significatiu i defensa un nou respecte per la resistència humana.
En una era ennuvolada per la desinformació, Rohingyatographer s’erigeix com una font fiable de debò, permetent que els Rohingya comparteixin les seves històries sense diluir. La qualitat tàctil de les fotografies impreses serveix com un recordatori de la realitat, reconnectant-nos amb les experiències humanes bàsiques que transcendeixen les barreres geogràfiques i culturals.
La història darrere de Rohingyatographer
Sahat Zia Hero i David Palazón es van conèixer per primera vegada mentre treballaven al Centre de Memòria Cultural Rohingya als camps de refugiats de Cox’s Bazar. El 2021, es van associar de forma remota per donar suport al Sahat en l’autoedició del seu primer fotollibre. La col·laboració va ser un èxit i Sahat va expressar el seu desig de produir un nou projecte que pogués incloure altres fotògrafs Rohingya, i així va néixer la idea de la revista Rohingyatographer. La revista s’ha establert ràpidament com una pedra angular per a aquells interessats en temes com ara l’experiència Rohingya, la fotografia documental comunitària, l’antropologia visual i els drets humans. Serveix com una eina eficaç per a l’empatia, desmantellant estereotips i donant veu a la joventut Rohingya.
Actualment, Rohingyatographer treballa amb 30 fotògrafs, cadascun contribuint amb perspectives úniques al nostre esforç narratiu. Podeu trobar més informació a www.rohingyatographer.org.
Biografies dels fundadors
David Palazón
David, nascut a Barcelona el 1972, és un artista i dissenyador multidisciplinari compromès amb la transformació social. Va estudiar a institucions com el London College of Communication, el Royal College of Art i l’EICTV a Cuba. El seu treball se centra notablement a la regió d’Àsia-Pacífic, estenent-se a països com Bangla Desh, Timor Oriental, Sri Lanka, Vanuatu, Palestina i, més recentment, Pakistan. A Bangla Desh, David va ser el curador del Centre de Memòria Cultural Rohingya en col·laboració amb l’OIM, l’agència de Migració de l’ONU. Aquesta experiència va forjar valuosos llaços amb artistes i fotògrafs Rohingya, servint com a catalitzador per al seu posterior paper en la producció de la revista Rohingyatographer liderada per refugiats juntament amb Sahat. Especialitzat en disseny, fotografia, cinema documental i antropologia visual, David ha treballat en associació amb diverses agències de l’ONU, incloses l’OIM, l’ACNUR, l’UNICEF i l’UNFPA, utilitzant l’art com a catalitzador per a la defensa social i el canvi.
Sahat Zia Hero
Sahat, nascut el 1994 a Maungdaw, Myanmar, és un fotògraf, escriptor i activista de drets humans. Tot i que inicialment tenia com a objectiu estudiar Física a la Universitat de Sittwe, la discriminació sistèmica contra la comunitat Rohingya va alterar el seu camí. Ara vivint en un camp de refugiats a Bangla Desh, Sahat s’ha erigit com una veu formidable en defensa de la comunitat. És el fundador de la revista Rohingyatographer, plataforma de fotografia que ha guanyat reconeixement internacional. El treball de Sahat ha estat exhibit des de l’Oxford Human Rights Festival fins al Head On Photo Festival a Sydney. Les seves contribucions escrites i fotogràfiques han aparegut a mitjans de comunicació com Aljazeera, The Guardian i NBC, així com a revistes acadèmiques del Centre d’Estudis sobre Migració a Nova York i el Forced Migration Review del Centre d’Estudis sobre Refugiats de la Universitat d’Oxford. El 2021, va ser nominat per al Premi Fotògraf de l’Any d’UNICEF. Els seus reconeixements recents el 2023 inclouen rebre el Premi Prince Claus Seeds i el Premi Nansen per a Refugiats, reconeixent el seu lideratge al projecte Rohingyatographer.
Fa 30 anys que Manga Barcelona tendeix ponts entre el Japó i Espanya. Uns ponts que han portat centenars de milers d’assistents a apropar-se a la cultura japonesa en múltiples vessants; des de la cultura popular representada pel manga, l’anime, el cinema, la música, la moda o fins i tot la literatura, passant per la tradicional, des de les arts escèniques a les pictòriques, així com les tradicions més festives del Japó.
Manga Barcelona no només ha estat vital per fomentar la lectura entre un públic jove, i no tan jove, també ha servit per acostar la indústria cultural japonesa a l’espanyola, i fins i tot per inspirar molts joves a centrar la seva carrera professional a l’àmbit japonès . Són 30 anys demostrant que el manga és una magnífica porta d’entrada a una cultura i que obrint-la se n’obren moltes més alhora.
Cal destacar, el gran impacte que Manga Barcelona sustenta sobre el teixit empresarial de la ciutat, ja que durant els dies que se celebra aquesta fira, és possible observar un augment de vendes per part d’editorials i empreses a causa de la gran afluència de públic que es desplaça gràcies a lesdeveniment.
Perfil de la institució
La Federació d’Institucions professionals del Còmic (FICOMIC), neix el 1988 amb l’objectiu de difondre i promocionar l’inesgotable art del còmic. Una entitat sense ànim de lucre formada pels gremis d’editors, llibreters i distribuïdors de Catalunya. Des del 1989 FICOMIC organitza Còmic Barcelona (abans anomenat Saló Internacional del Còmic de Barcelona) i des del 1995, Manga Barcelona (abans Saló del Manga de Barcelona).
La Korea Foundation exerceix un paper crucial en la promoció d’intercanvis internacionals a través de diverses activitats. Entre les seves funcions principals hi ha l’organització, el suport i la participació en programes destinats a fomentar l’intercanvi global. Un altre aspecte fonamental de la seva tasca consisteix a oferir suport als estudis coreans a l’estranger i difondre els resultats d’investigacions pertinents. Així mateix, la Fundació duu a terme activitats destinades a promoure una consciència adequada i una comprensió profunda de Corea a la comunitat internacional.
Amb l’objectiu d’enfortir els llaços d’amistat i de cooperació a nivell internacional, la fundació s’embarca en intercanvis i col·laboracions amb organitzacions internacionals destacades. A més d’aquestes funcions destacades, la Korea Foundation es compromet a emprendre altres programes necessaris per assolir els objectius fonamentals.
Finalment, una de les activitats que fan destacar la Korea Foundation es tracta de la seva participació en l’organització anual -juntament amb Casa Àsia- de la Tribuna Espanya Corea, que el 2023 va arribar a la quinzena edició.
La Tribuna Espanya Corea, és una plataforma de diàleg i cooperació entre tots dos països. Aquest esdeveniment ha esdevingut una ocasió singular d’acostament entre les societats civils i de coneixement mutu.
En resum, la Korea Foundation exerceix un paper integral en la facilitació i promoció d’intercanvis internacionals, contribuint així a l’enfortiment de la presència i comprensió global de Corea.
Perfil de la institució
La Korea Foundation, entitat sense ànim de lucre adscrita al Ministeri d’Afers Estrangers de la República de Corea, va ser establerta el 1991 amb el propòsit de fomentar una comprensió més profunda de Corea i enfortir les relacions d’amistat a nivell internacional. Des de l’any 2018, la fundació té la seu a l’illa de Jeju, comptant amb el Global Center a Seül i l’ASEAN Cultural Center a Busan. D’acord amb l’article 1 de la Llei de la Korea Foundation Act, la missió de la Korea Foundation se centra en promoure una consciència adequada i comprensió del país, així com en enfortir l’amistat i la bona voluntat a la comunitat internacional a través de diverses activitats d’intercanvi internacional.
La fundació compleix els seus objectius mitjançant l’organització, el suport i la participació en programes d’intercanvi, l’enviament i la invitació de persones per fomentar l’intercanvi global, el suport a estudis coreans a l’estranger, i la col·laboració amb organitzacions internacionals destacades. A més d’aquestes funcions essencials, la Korea Foundation es compromet a emprendre qualsevol altre programa necessari per assolir els objectius fonamentals.
