La Mediateca de Casa Àsia organitza un cicle de tertúlies literàries guiades sobre novel·les d’autors/es indis/es. Les tertúlies literàries guiades pretenen crear un grup de persones interessades a compartir la lectura i el comentari d’obres d’escriptors dirigides per una experta que ens ajudarà a analitzar l’obra de l’autor/a i la repercussió que ha tingut en la literatura i en el seu entorn socioeconòmic i cultural.

Cada mes es proposarà una lectura i el dia de la tertúlia els i les participants, juntament amb la conductora de la sessió, comentaran les impressions que hagin tingut de la seva lectura, la connexió que han trobat entre la història, els personatges i la seva pròpia vida.

Aquestes sessions s’impartiran en format en línia, el segon dilluns de cada mes, d’octubre a desembre.

El segon bloc de les tertúlies sobre autors/es indis/es el conformen tres obres que ens mostren una Índia calidoscòpica, multicultural, i que exploren motius i mètodes narratius innovadors des de la perspectiva de la postmodernitat. Les tres novel·les escollides són força significatives del boom de la literatura índia en anglès que, a partir dels anys 80, va començar a ser ben coneguda en el món occidental. Els conceptes de nació, d’identitat i de relació amb l’antic colonitzador segueixen estant presents, encara que sota una altra focus. És important destacar la importància de les novel·les escrites per dones (des de dins del país o des de la diàspora índia a Gran Bretanya, Estats Units o el Canadà) que, en les últimes dècades, han anat aflorant en un mercat editorial en plena efervescència. Tan Kiran Desai com Arundhati Roy, ambdues guanyadores, com Rushdie, del premi Booker Prize que tant ha contribuït a popularitzar la literatura índia, són excel·lents representants d’aquesta nova ficció.

Salman Rushdie va ser el primer a dessacralitzar el to en què els autors es referien a la Independència de l’Índia i a la Partició en la novel·la Fills de la Mitjanit (1981), alhora que introduïa el discurs real en hindi o urdú, “la chutnificación de l’anglès” com ell ho va denominar, en la nova literatura, també influïda pel realisme màgic i la metaficció historiogràfica. Considerada una obra mestra de la literatura universal, l’obra i el patronatge de Rushdie van suposar un enorme recolzament per a la generació de futurs autors que, com Kiran Desai amb la novel·la El llegat de la pèrdua (2006), i Arundhati Roy amb El ministeri de la felicitat suprema (2020), han qüestionat els discursos tradicionals a l’oferir-nos diferents visions d’un país molt complex, en diversos moments de la seva història i de la seva intrahistòria. La recerca de la identitat, el fenomen de la globalització, les migracions en diferents sentits afecten tant els autors seleccionats com a molts dels personatges que protagonitzen aquestes obres, en les quuals observem el llarg camí recorregut des del nacionalisme, imperant en les novel·les publicades més a prop de la Independència, cap a l’internacionalisme i la relativització del concepte de pàtria.

Les tertúlies seran guiades per María López González, llicenciada en Filologia Hispànica i Anglesa, amb més de quinze anys exercint com a professora i traductora. Va viure cinc anys a l’Índia treballant com a lectora d’espanyol a la Universitat Jawaharlal Nehru de Nova Delhi i col·laborant amb l’Ambaixada d’Espanya i l’Institut Cervantes a diversos projectes editorials i culturals. Ha traduït a l’espanyol dues novel·les de l’autor angloindi Ruskin Bond; Delhi no està lluny i Un quart al terrat, publicades en Automàtica Editorial. En l’actualitat, compagina la feina de professora d’anglès a la Universitat Alfonso X el sabio amb col·laboracions periòdiques amb l’escola literària Billar de Letras de Madrid, on ha impartit cursos de literatura índia, anglesa i traducció.